mercoledì 28 ottobre 2009

Il liquore al basilico di Villa

Ingredienti:

40 foglie di basilico (io uso il tipo comune a foglie grandi)

1 lt di alcool alimentare a 95°

2 limoni bio

8 dl di acqua

8 hg di zucchero


Procedimento:

Lavare ed asciugare le foglie di basilico metterle in un vaso con l'alcool con la scorza dei limoni

( solo la parte gialla)

a farle macerare per otto giorni al buio e agitarlo almeno 2 volte al giorno

Trascorsi gli otto giorni preparare il sciroppo facendo bollire l'acqua e lo zucchero, quando è freddo unirlo al liquore, quindi filtrare e imbottigliare, conservare al fresco e....... aspettare 30 giorni prima di assaggiare


mercoledì 21 ottobre 2009

Maboi

LUNAMATRONA
Un marchio di qualità per il melone prodotto in Marmilla
Martedì 08 settembre 2009
F inora hanno preservato in Marmilla la coltivazione di uno dei meloni più speciali dell'isola, che cresce in quasi totale assenza d'acqua nei campi del territorio. Ora gli agricoltori esperti di melone in asciutto dovranno osservare delle regole per ottenere un marchio di qualità per il loro ortaggio. E' la vera novità della tredicesima mostra mercato del melone in asciutto che si è svolta a Lunamatrona organizzata da Comune e Pro Loco. Un annuncio emerso nel convegno tecnico. L'appuntamento gastronomico è nato nel 1997.
«Da allora il nostro melone di strada ne ha fatta e come», hanno concordato il sindaco Alessandro Merici ed il presidente della Pro Loco Rinaldo Serra. Un comitato al quale partecipa anche l'amministrazione ha già chiesto l'ottenimento del marchio di indicazione geografica protetta per il melone verde di Sardegna, del quale beneficerà anche quello in asciutto della Marmilla. «E' in fase di elaborazione il disciplinare di produzione che indicherà regole per chi vorrà utilizzare il marchio», ha detto Gianfranco Siddu di Laore, «ad esempio la possibilità di un solo intervento di irrigazione di soccorso nelle annate particolarmente siccitose».
Lo stesso Siddu ha fornito anche i dati sulla coltura del melone in asciutto in Sardegna. Nell'isola se ne coltivano 210 ettari, 150 dei quali in Marmilla, con una produzione annuale di 840 tonnellate e la resa di 40 quintali per ettaro. In Marmilla ci ha pensato la Provincia a valorizzarlo con un progetto sperimentale, al quale hanno aderito 95 produttori della Marmilla per 50 ettari. Il melone ottimo sulla tavola natalizia fa parte del paniere verde della Provincia ed è già distribuito nei ristoranti della Costa Verde. Durante la sagra anche il concorso per il miglior melone locale, vinto da Monica Setzu, secondo Umberto Ollano, terzo Luigi Locci.
ANTONIO PINTORI



lunedì 19 ottobre 2009

Jordi Saumell Copons (Països Catalans)

Impresions sardes_5 - Tot creuant el Medio Campidano (II) - Cap a Lunamatrona, un poble tranquil de la Marmilla

Posted By terrasarda on September 25, 2009


Com la majoria de pobles de Sardenya als que vaig per primer cop, a Lunamatrona hi vaig anar mig per casualitat. Buscava rutes per la zona de Pula, que està relativament lluny de la Marmilla, quan em van arribar veus d’una sessió de punxadiscos que feia Quilo Sa Razza a un poble anomenat Lunamatrona, del qual no havia sentit a parlar mai ni n’havia llegit res. El tema em va interessar per què des de fa temps volia conèixer en Quilo, la Claudia Aru i en Randagiu Sardu, músics sards independentistes que viuen a la zona.

De seguida vaig començar a buscar allotjament a la zona i vaig trobar un bed&breakfast que semblava interessant, a un parell de quilòmetres del poble, Villa Miranda. Amb això i els horaris de l’autobús, ja tenia via lliure cap al campidà sard. No hi ha massa autobusos diaris a Lunamatrona al trobar-se una mica apartat de la SS131 (però de ben segur que n’hi ha més que a la zona on visc de la Segarra), i els pull-man de Sardenya passen per l’interior de tots els pobles, allargant molt un trajecte de poc menys de 50 km.

Lunamatrona a nivell d’estructura és el típic poble de la plana, amb cases principalment de dues plantes que s’allargassen al llarg del carrer principal, que fa també de carretera. Des del nucli primigeni, el poble va anar creixent a banda i banda de la carretera amb cert ordre i control. Més recentment s’hi ha anat afegint algun barri perifèric més desordenat on s’han anat contruint cases de dimensions considerables amb un bon tros de parcel.la on plantar-hi de tot. Els sards i sardes dels pobles valoren molt tenir un jardí i un espai exterior on reunir-se amb amics i família per fer un bon sopar o simplement fer-la petar, quan el temps ho permet, és clar.

De fet, les cases típiques del campidà ja eren així des de fa molts segles. Su furriadroxu era el nom de la casa campidanesa, amb un portal exterior per on hi pasava perfectament un carro i que podia ser fet amb materials diversos. Travessant el portal hi havia un ampli patí interior amb tot d’edificis típics de la pagesia, magatzems, corrals d’animals, etc… I una mica més enllà, la casa, a vegades amb un gran porxo on poder gaudir quan feia bon temps de la conversa amb familiars i amics. Segons em deien, les famílies sardes sempre han valorat molt la seva intimitat i gairebé tota la vida es desenvolupava dins su furriadroxu, el món interior de la familia.

(more…)

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...SARDENYA..., Impresions sardes, Pobles i ciutats | No Comments »
Tags:
...SARDENYA..., Lunamatrona, Marmilla, Medio Campidano

La tomba de gegants Su Cuaddu è Nixias, al poble de Lunamatrona

Posted By terrasarda on September 24, 2009


Les Tombes de Gegants són els monuments funeraris característics de la civilització nuràgica, tombes col.lectives que podien contenir un gran nombre d’inhumacions.

Es composen d’una llarga cambra funerària que acaba amb un àbside i que es troba coberta amb lloses de pedra disposades horitzontalment. L’element més espectacular és sens dubte la façana, al centre de la qual se situa una gran llosa de pedra disposada de forma vertical que té un acabat arrodonit per la part superior. Al costat d’aquesta llosa, a banda i banda, s’hi disposen altres lloses més petites que formen una mena d’arc. Al sud de la Sardenya aquestes construccions són una mica diferents, construïdes com els nurags, amb tècnica ciclòpea.

SU CUADDU ‘E NIXIAS

Aquesta tomba es troba als afores de Lunamatrona, a l’esquerra de la carretera que porta a Villanovaforru. El corredor funerari presenta una estructura bipartita, i una llargada de 13,25 metres. L’esdra (l’arc que comentàvem més amunt) fa 13′90 metres de circumferència, i presenta la llosa principal al mig. La cambra funerària es troba escavada en part a la roca.

Al fons de la sepultura s’hi troba la part més antiga, una cista quadrangular de 1 m. x 0′70 m. , delimitada pels costats amb blocs posats “a coltello”. La planta de la cista es troba una mica sobrealçada respecte al corredor de la tomba, també limitat als costats per blocs de pedra amb una llargada de 10′30 metres.

L’estela central (2′90 m. x 2′70 m.), que es troba fragmentada, es distingeix dels nombrosos exemplars coneguts a la Sardenya central per tenir la part inferior subdividida en requadres excavats a costat de la porta d’accés.

L’estil de l’arquitectura, la presència de l’estela al centre de l’esedra i la tipologia de les manufactures trobades durant les excavacions, avui exposats al museu de Villanovaforru, fan que situem el monument a la fase arcaica de la civilització nuràgica, al voltant dels segles XIV-XV a.C.

ALTRES EXEMPLES A LA MARMILLA

La tomba de Lunamatrona no és ni de bon tros la més destacada de la Marmilla. Les de Siddi (Domu ‘e S’orku)i Gonnosfanadiga (San Cosimo) es troben en molt bon estat.

Aquestes darreres tres fotos son de IL PORTALE SARDO i la resta de Jordi Saumell

El text està extret principalment de la web del Consorci Sa Corona Arrubia

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...SARDENYA..., Arquitectura, Civilització Nuràgica, Història i arqueologia | 1 Comment »
Tags:
...SARDENYA..., Gonnosfanadiga, Lunamatrona, Marmilla, Siddi, tomba de gegants

Sa domu campidanesa - La casa campidanesa

Posted By terrasarda on September 23, 2009

Gràcies al meu recent viatge al Medio Campidano vaig poder veure a diversos poblets el que només coneixia per fotos: les cases típiques de la zona, o tal i com les anomenen en sard, su furriadroxu. De fet, no en vaig poder visitar cap en propietat, però vaig disfrutar bastant mirant els diferents portals (su portali), que de fet és potser la part menys important de la casa, la part externa. On realment agafa importància su furriadroxu és del portal endins, on es desenvolupava en plenitud la vida de les famílies sardes i que era el seu espai privat, molt important per la manera de ser sarda.

Amb permís del meu amic Andrea de Pula, que és qui primer em va fer conèixer la casa campidanesa i autor de l’escrit en llengua sarda que us oferim a continuació, podreu conèixer una mica més l’organització d’aquesta mena de “masia dins el poble” sarda, molt semblant també al mas o masia típica catalana de temps enrera.

SA DOMU CAMPIDANESA

In su panorama de s’arkitetura popolari sarda, sa domu campidanesa est kenz”e duda una de is struturas prus interessantis.

Custa strutura est su frutu de sa repetizioni de skemas de su connotu ki cun is sovrapositzionis acadèssias in is sègulus at donau vida a unu organismu a sei, ki s’arreconnoscit perfetamenti, ki amestrurat perfetamenti sa funtzionalidadi e s’estètiga.


1) Su Portali

Su grandu arcu de intrada est meda ‘ortas s’ùniga strutura ki si bit de s’arruga. Sa fantasia de is decoratzionis amostat sa conditzioni soçali de kini bivit in sa domu. A part”e a intrus sa crabeturedda ki nc’est si nat su proçu

2) Sa pratza de manixu

Est sa pratza ki serbit a is fainas de su traballu. A innoi s’afaçant is ambientis dedicaus a su traballu: staddas, magasinus, sa mola, sa domu ‘e su binu, a segundu de cali fiat s’atividadi principali de kini biviat in sa domu.

3) Su magasinu ‘e su binu

A innoi s’allogànt is carradas e is ainas po sa preparatzioni de su binu. A su Furriadroxu, su magasinu ‘e su binu est bènniu a essi unu museeddu etnogràfigu ki s’amanniat sèmpri de prus, gratzias a donatzionis frecuentis.


4) Sa funtana

Sa domu depiat essi a marolla autu suficenti, po-i cussu sa funtana no podiat amancai.

5) Sa pratza bona

Est sa pratza aundi s’afaçant is ambientis de bivimentu de sa domu. A su Furriadroxu sa pratza bona est animada de meda mesixeddas ki a suta de is matas de aranju e limoni funt su logu mellus po unu meri’ prenu de atmosfera.

6) Sa sala

Su ki oi est sa sala manna ‘e papai, fiat in orìgini una butega de ferreri. Candu a pustis fut ingrobau in s’arrestu de sa domu, sa sala fut pretzia in tres aposentus, imbussendi sa crabetura a cuaddus armaus, ki oi inveças est stètia torrada a scoberri.

7) Sa lolla

Sa lolla serbit de juntura intr”e is diferentis aposentus, est sa strutura ki donat forma a totu sa domu. Sa domu cun lolla est sa domu campidanesa.

8 ) S’aposentu ‘e arriciri

Est s’aposentu po arriciri is òspitis, s’aposentu de rapresentàntzia ki s’imperat sceti fatu fatu. Fiat meda ‘ortas decorau arricamenti, cumenti a su Furriadroxu aundi si podint mirai afriscus coloraus.

9) Su susixeddu

Su susixeddu fiat imperau a magasinu po sa cos”e papai, o cumenti domu de su trigu.

INFORMACIÓ EXTRETA DE LA WEB SU FURRIADROXU

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...ESCRITS EN SARD..., ...SARDENYA..., Arquitectura | No Comments »
Tags:
...SARDENYA..., Medio Campidano, Su Furriadroxu